domingo, 24 de abril de 2011

"True grit" (Valor de ley) de Joel y Ethan Coen (2010)

Henry Hathaway va dirigir la primera versió cinematogràfica de la novel·la de Charles Portis Valor de ley (True Grit), l'any 1969 i es va convertir amb tot mereixement en l'últim gran western del cànon clàssic. No va ser un film modèlic, però ens va deixar una interpretació magistral de John Wayne- amb l'únic oscar que va guanyar a la seva carrera inclòs- i una narració nítida i transparent com el millor cinema clàssic. Els genials germans Coen torna'n a adaptar ara la novel·la de Portis i la fan molt diferent- com era de esperar- de la del film predecessor de Hathaway. Diàlegs estranys, situacions pràcticament surrealistes i un enginyós humor negre son les principals característiques del seu personal estil. Això es el que els fa únics i diferents al panorama cinematogràfic actual i es el que s'espera d'ells a l'hora de visualitzar un dels seus films, però en aquest cas al ser un remake d'un film anterior, no els ha deixat treballar amb la llibertat que els necessiten- com ja els va passar a la nova versió de Ladykillers l'any 2004- i acaben fent un film força ensopit i tediós perquè intenten portar el relat al seu univers narratiu i visual i al mateix temps volen ser fidels a la pel·lícula de Hathaway, i no aconsegueixen equilibrar cap dels dos conceptes, repercutint així en excés en el to i en el seu ritme narratiu. Afortunadament el film també té grans encerts i ens deixa una memorable interpretació del polifacètic i sempre genial Jeff Bridges i una elegant i bella fotografia de Roger Deakins que fan que la pel·lícula es deixi contemplar encara que avorreixi en general.

No hay comentarios:

Publicar un comentario