"Abel" de Diego Luna (2010)

El petit pare.


La disfunció familiar és un tema recurrent al cinema modern, on d'una forma analítica, s'intenten explicar les conseqüències que afecten sobretot als fills, de viure dins d'una família trencada. Així neix l'idea conceptual de la segona pel·lícula com a director del actor mexicà Diego Luna, on s'introdueix a les histories de ficció, després d'haver rodat un biopic documental del boxejador Julio César Chávez.
El film explica el retorn d'un nen de nou anys a la seva casa, després d'haver passat molt temps a un hospital mental per deixar de parlar. Aquest mutisme va ser la conseqüència del trauma que va patir el jove per causa de l'abandonament del pare a la família. Amb aquest argument Diego Luna construeix el que de veritat l'interessa, i fa del film una personal i original proposta. Com de sobte el noi comença a parlar i és converteix en la figura paternal que la família no ha tingut. Les situacions que sempre han d'assumir els adults, ara les fa un nen de nou anys. Això li permet al realitzador mexicà, la possibilitat de poder introduir a la narració tocs d'humor, dins d'un film dramàtic molt dur. Això és sense cap dubte el millor del relat.
La combinació dels gèneres de comèdia i drama hi són perfectament equilibrats, i tenen un to que resisteix bastant bé la major part del film, excepte el desenllaç final, que malauradament acaba sent una mica precipitat i convencional. relat.