"The Expendables" (Los Mercenarios) de Sylvester Stallone (2010)

Enyorança al anys 80.


No és cap obvietat dir que l'ésser humà és molt nostàlgic per naturalesa, per què constantment recorda temps passats, i sempre amb un to exagerat d'enyorança per les vivències ja viscudes abans. Sylvester Stallone, el creador d'aquest film no és una excepció, i s'ha volgut fer un homenatge a sí mateix, i a un tipus de cinema que sobretot va triomfar als anys vuitanta on els muscles i la acció eren l'únic important. Ell va ser un dels mites més icònics d'aquest gènere cinematogràfic, però no va ser l'únic. Per això ha escrit un guió, on tenen cabuda quasi tots els actors del gènere d'acció, que van omplir les pantalles de cinema durant aquells anys.
Stallone no vol defraudar als espectadors que veien aquest tipus de pel·lícules sense cap pretensió, i els ofereix les mateixes seqüències d'acció explícites. El problema és que a l'hora de fer la posada en escena, no te el talent d'un director com per exemple John McTiernan, on films seus, com Depredador (Predator, 1987), o La jungla de cristal (Die hard, 1988), van ser canòniques als anys vuitanta, i demostrava que en aquest gènere cinematogràfic és podien fer films de qualitat. Stallone mai ha sigut un bon narrador a l'hora de dirigir, i realment li queda gran posar-se darrere de la càmera. Però la seva proposta és plena d'honestedat, i en tot moment el que ha volgut és fer, (amb més o menys sort), un homenatge a una forma d'entendre el cinema que avui dia no te molta repercussió, però va haver un temps que si que va tenir molt d'èxit.